Contra el no aïllament dels positius i el silenci dels grans partits

La Comissió de Salut Pública va aprovar aquest dimarts 22 una nova estratègia front a la Covid-19. El punt més polèmic i destacat diu així:

“En relación al control de la COVID-19 en la población general, los casos confirmados leves y asintomáticos no realizarán aislamiento y los contactos estrechos no realizarán cuarentena. En este sentido, se emitirán recomendaciones dirigidas a las medidas preventivas como la utilización de mascarilla en todos los ámbitos y evitar contacto con personas vulnerables”.

Per tant, les persones que tenen la malaltia lleu o assimptomàtica no s’han d’aïllar i poden acudir al seu centre de treball. Aquesta proposta és disparatada, ja que tothom sap que aquestes persones poden encomanar el virus. Les quarentenes són una de les mesures més efectives contra l’expansió de la pandèmia, encara estem lluny d’arribar a xifres d’incidència que ens permetin relaxar aquesta mesura i la covid persistent és una xacra que afecta cada vegada a més persones.

Darrera d’aquesta proposta estan els interessos empresarials que desitgen una reducció de les baixes laborals per covid. Una vegada més, s’acaten les demandes dels sectors més forts part de l’economia a costa de la salut del conjunt de la població. Moltes empreses sense escrúpols podran exigir l’assistència de treballadores infectades, i ni tan sols hauran d’informar a la resta del personal.

Comentari apart mereix l’absolut menyspreu cap a les persones més vulnerables. Sanitat diu que s’emetran recomanacions, en un futur indeterminat, i tornen a dimitir de l’obligació que tenen les institucions públiques a l’hora de protegir als col·lectius com la gent gran o qui pateix malalties cròniques. És inadmissible que quedin sense especificar les mesures de prevenció en aquest àmbit, i tot quedi a expenses de les decisions individuals.

A més, les proves diagnòstiques es centraran només en persones amb factors de vulnerabilitat (majors de 60 anys, immunodeprimits i embarassades), àmbits vulnerables (sanitaris i sociosanitaris) i casos greus. S’oblida de manera negligent que a les escoles i als centres de treball també hi assisteixen persones vulnerables o que conviuen amb persones que ho són.

Diversos experts destacats de la comunitat científica s’oposen a aquesta proposta, entre els que trobem membres del Consell Científic Assessor de Catalunya. L’Oriol Mitjà afirma que ‘no hi ha ningú al timó’, el Salvador Macip critica que Europa va darrere de l’estratègia del Regne Unit, i l’Àlex Arenas qualifica la mesura d’un “greu error amb un virus tan transmissible”.

Paradoxalment, cap dels grans partits polítics estatals ha mostrar objecció alguna en aquesta polèmica. Això posa de manifest, una vegada més, l’enorme distància que existeix entre les forces polítiques i la comunitat científica, que ni tan sols és consultada en un tema de tal envergadura. Bona part de la població també s’hi oposa, fet que demostra l’absoluta falta de representativitat del nostre sistema polític.