L' obertura de les escoles

Finalment, l’obertura de les escoles s’ha produït de manera generalitzada sense tenir en compte les mesures de seguretat anunciades fa uns mesos. No s’ha contractat el professorat suficient ni de lluny, no s’han reduït les ràtios, no s’ha impulsat la jornada compactada, no s’ha mantingut la distància de seguretat entre l’alumnat, no han arribat les mascaretes a tot el professorat i no s’ha donat solució als i les docents en risc, entre d’altres mancances.

Aquesta manca d’inversió educativa està afectant de manera especial a les zones més castigades per la pandèmia, entre les que es troben els barris populars. A l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, no es va produir el confinament de cap grup durant la primera setmana de classes, però aquest dimarts ja teníem 12 escoles afectades, i això tenint en compte que en realitat són més perquè les dades arriben tard i malament. Al meu centre, per exemple, ja tenim dos grups confinats, un a primària i un altre a cicles formatius. Segons el que va dir el conseller Bargalló abans de començar el curs, això hauria de conduir al probable tancament de tot el col·legi, però no tenim cap notícia a aquest respecte. A això hem d’afegir que entre la detecció d’un positiu i el tancament d’un grup poden passar perfectament més de 48 hores, fet que obliga a les famílies més vulnerables a portar als seus fills i filles a classe fins el moment on es confirma la quarantena, amb el greu risc que això comporta. I a sobre encara estem a l’espera de que els permisos siguin retribuïts.

La realitat no és la mateixa arreu del territori. L’Hospitalet té, en el moment d’escriure aquestes notes, un índex de risc de 523.75 (que pràcticament triplica la mitjana de Catalunya) i una taxa de reproducció de 2.06. Aquest i altres municipis de l’àrea metropolitana haurien d’obrir de manera segura, fet que no s’ha produït. Però no ens enganyem. El debat no ha de ser si obrim o no les escoles, sinó com hem de fer-ho, és a dir, en quines condicions i amb quines mesures de seguretat. El que no potser és que acceptem les pressions dels interessos econòmics de procedir a l’obertura incondicional i homogènia de tots els centres, per tal de que la gent pugui anar a treballar mentre les escoles es converteixen en aparcaments de la infància. A més, això no farà sinó contribuir a l’expansió de la pandèmia, amb efectes a llarg termini que seran molt pitjors als que s’haurien donat en el cas de realitzar la inversió educativa que es necessitava.

Publicat al Butlletí l'Alternativa, setembre de 2020