Blog de David Rodríguez Albert

1. Un debat imprescindible Durant les darreres setmanes, cada vegada es debat més sobre el nostre sistema educatiu, sobretot arrel de la situació a les escoles durant el confinament. La majoria d’aquestes reflexions inclouen una denúncia que és necessari compartir, i que rau en l’oblit del debat educatiu en els grans mitjans durant els darrers temps. Efectivament, el temps dedicat als bars, hotels, platges o partits de futbol ha estat incomparablement superior a la discussió al voltant de les nostres escoles, que només ha tingut protagonisme en el moment de la seva reapertura. Cal posar de manifest la centralitat que ha de tenir el debat sobre el model educatiu a la nostra societat, i no només es tracta de parlar de les escoles a conseqüència del confinament, sinó de plantejar-se un seguit d'interrogants que venen de molt més lluny. 2. Sobre el tancament de les escoles El tancament de les escoles ha estat una mesura correcta. L’evidència científica disponible a l’inici de la pandèm...

La desregulació del sistema financer es va accelerar durant les reformes neoliberals iniciades a la dècada dels anys 80 del segle passat. Tot aquest procés va assentar les bases perquè esclatés al 2008 la darrera gran crisi-estafa del capitalisme a nivell global. Malgrat els moviments de protesta que es van desencadenar, finalment es van tornar a imposar les polítiques de dretes que van rescatar el sector bancari, van fer caure tot el pes de la recessió sobre les classes populars i van incrementar encara més les desigualtats en la distribució de la renda. Ara mateix, les 2.000 persones més riques del món acumulen tanta riquesa com els 4.600 milions més pobres. El gran rescat de la banca dut a terme durant els últims anys ha estat un procés de socialització de les pèrdues que el mateix sistema financer havia generat. Per exemple, a Espanya s’ha salvat a Bankia, una de les entitats que més va contribuir a la bombolla immobiliària. No podem parlar d’un procés de nacionalització tal com de...

Uno de los fenómenos más destacados durante los momentos más duros del confinamiento ha sido ese gran aplauso colectivo que a las ocho de la tarde de cada día se dispensaba al personal sanitario de nuestro país. Una ovación popular más que merecida para una inmensa mayoría de trabajadores y trabajadoras que, en condiciones extremadamente difíciles, han estado en primera línea de la batalla contra la pandemia. No diré nada que no se haya dicho ya sobre este ingente esfuerzo, tan solo me gustaría añadir que el agradecimiento debe ir acompañado a partir de ahora de más y mejores recursos para la asistencia sanitaria. Además del personal sanitario, muchas personas han extendido su aplauso a otros colectivos que también han estado al pie del cañón de manera presencial durante los momentos más duros de estas últimas semanas. Dado que sería muy largo enumerarlos a todos, y a riesgo de dejarme a muchos de ellos, simplemente diré algo similar a lo comentado para el personal sanitario, es decir,...